El setrill, regio Agulles

Dissabte, 19 de maig.

El que havia de ser una trobada en petit comitè amb la Sandra i en Tito esdevé una trobada col·lectiva del Geamm i és que amb aquesta colla... Mai falta gent per escalar!! Quina canya!!!

Escollim la regió d'agulles, per la seva bona orientació i diversitat de vies.

La Sandra apunta el setrill i tots ens afegim cap allà, excepte en Jose i en Iago que volen escalar la via Lapònia, a la portella gran.

Els acomiadem al coll de la Portella, a veure com s'hi troba en Jose, després d'uns quants mesos sense tocar roca... Em sembla que li ha anat bé, oi?

Passem pel refugi Viçens Barbé i seguim les indicacions del guarda per arribar al Setrill. Ja som a peu de via, intuïm les dues vies, van paral·leles i creuen un mateix sostret.

Ens organitzem de la següent manera:

-Via Salvadó-Àlava (6a-115m) Xavi i Sergi, que havien d'anar al cavall però han estat prudents i ho deixen per un dia amb una meteo més favorable

-Via Ful de sac (6a-110m) cordades Montse-Anna-Alfredo i Sandra-Alberto, comencen aquests últims, aniran més ràpids i no els farem perdre temps

Quan en Tito comença a bufar en el primer llarg, l'Anna transforma el seu rostre.

Res, en Tito puja com un llamp i després els seguim les passes nosaltres.

La via té tres llargs, un primer exigent i elegant, els altres dos més lleugers amb un parell de passets de panxeta (ja sabeu on trobar ressenyes).

Esa Anna, esa Anna, eh, eh!

"Anna, no veo nada..."

Simply... Hapinness!!!

Mireu quins tafaners que surten per aquí!!!

Alfredo, te huelen los pies!!!

Ole la Sandra quina tia buena!!!

Avui sóc de "sucre", em porten de paquet i la veritat que amb aquests dos "màquines" és un plaer...

Gràcies penya, ha estat un dia molt gratificant!

Al cim en Xavi i en Sergi, l'Alberto i la Sandra, jo mateixa, l'Anna i l'Alfredo.

Rapelem uns 50 metres per la part del darrera de l'agulla fins al peu de l'aresta brucs del dumbo. 

Veiem en Iago i en Jose encara enfilats a la paret i res, baixem fins el pàrquing, en tenen per una estona. Salutacions i  au, cap a casa!

Ai, que em falta la sorpresa!!!

Vam fer un vídeo rollo "Jaumet" però és clar, no li arribem ni a la sola de les sabates!

Ni tampoc està editat... La veritat, sóc una "xapuses" en això... Buf! i en moltes altres coses...

Jaume, ets un crack i un altre dia ens has d'acompanyar ;))

I ara si, NAMASTE

Baix Maestrat i Terra Alta

Pont de l'1 de maig...

Carreguem bicis a la furgo, cap al delta de l'Ebre s'ha dit!

Cau un diluvi mentre baixem cap a Tarragona, és de nit, dormim a la punta del fangar, sentint la remor de les onades i el vent agitat.

A l'endemà a peu de platja, anem en bici fins el far.

Aquí està, què maco, què tranquil, quina soledat!

El fet curiós és que la sorra de la platja ha quedat molt aplanada per les pluges i es pot pedalar bé, només algun tram ens quedem enfonsats i cal pedalar amb força...

Ah! i que ens trobem una tortuga de mar força gran, però llàstima! és morta...

A la tarda anem cap a Xert, a Castelló. Volem fer alguna cosa d'esportiva. 

I ja hi som! Però fa fred i vol ploure, no ens escapem.

El sector de Xert fantastic, un calcari ben conservat, bon equipament... 

I un furgoperfecte per dormir! Solitari, aillat, amb bones vistes i el terreny pla. 

A l'endemà de nou pedalada entre oliveres mil·lenàries, increïblement grans i retorçades, 

son una passada! Pensar que el paisatge ha canviat tan poc en centenars i centenars danys...

De pas fem una visita a Penyiscola! I tambe pugem en bici fins el castell. 

Ja nhi ha prou de turisme! Amb 2 hores de civil.litzacio tenim prou! 

Quin fart de botiguetes, souvenirs i pijades!

Pugem cap a Ports de Beseit, a trobar/nos amb la Eva i en Salvi i la Marta i en Sergi, que han estat caminant i fent alguna grimpadeta. 

Passem una vetllada en companyia daquests 4 i a lendema, sense pressa, decidim fer la via verda de la Terra Alta, el segment dArnes a Bot, un total de 23 kilometres, aproximadament. 

Hi ha uns 20 tunels i 5 viaductes i cal dur llanterna o frontal per si hi ha cap instal.lacio malmesa.

Aquesta via verda es pot seguir amb la del Baix Maestrat, tot esta perfectament indicat, es una opcio magnifica per fer amb canalla, molt recomanable!

A les fotos podeu veure les antigues estacions del carrilet, fan molt llàstima, estan en total abandonament... Debia ser molt autèntic creuar aquells paratges a bord dun tren de vapor...

Aquesta es l'estació de Boti lanterior la dArnes. 

A mes, vas trobant aquests bancs o espais amb taules per fer pícnic, perfectament ubicats a la ombra, amb alguna font. Es una meravella, de veritat! El paisatge, els horts,  les oliveres, els pobles, les roques, els pins, el sol, el vent, fluix, suau, de primavera...

 I les flors, tot ple de flors!

Marxem cap a casa satisfets... Aviat mes!

Penya Ginesta (Garraf)

Fa dies que la nostra corda d'esportiva no toca roca...

Fa dies que la meva motivació per escalar tampoc llueix...

Fa dies que no tremolen les nostres cames davant d'un pas difícil, que no ens apreten els peus de gat, ni que esmolem les empremtes dels dits de tant tibar...

Potser que sigui hora, no?

De fet, aquí el més motivat és en Sergi, jo faré de "chica grigui". 

La meteo ens convida a tirar cap al terç sud-oest així que decidim apropar-nos al Garraf, al sector Penya Ginesta. 

Inicialment fa un dia esplèndid. La costa ens convida a fer un bany però les temperatures encara no ens ofereixen confiança plena. Haurem d'esperar...

La treva meteorològica permet que en Sergi pugui fer un parell de vies i jo, prenc el sol i gaudeixo d'una estada silenciosa i calmada. 

El massís del Parc Natural del Garraf, a més de comptar amb un bon grapat d'avencs i forats -i un fantàstic abocador com el de Palautordera-, té un monestir budista, anomenat Sakya Tashi Ling, ubicat al palau Plana Novella. 

Us recomanem aquesta visita, és un espai ben cuidat i que permet endinsar-te ni que sigui per uns instants en una experiència mística i autèntica. 

Finalment, ni els mantres ni les oracions al voltant de l'estupa van evitar que caigués una tempesta de cal déu!


Aquí us deixo un: 
"Yo soy el que es y el que sigue siendo"

I un altre vídeo que és d'una monja budista que té una fundació al Nepal que es diu Any Foundation: 

La calma

Escriu qualsevol cosa, unes poques paraules, un pensament, un poema, una carta.

La vida és com un viatge pel mar: hi ha dies de calma i hi ha dies de boira i tempesta. El més important és ser un bon capità del nostre vaixell.  

La seguretat no existeix a la natura, accepta-ho i torna a la calma. 

Abans de dur a terme una acció ens hem de preguntar:  és més gran el perill que vindrà, per evitar el perill, que per exposar-nos a ell?

Els fets no deixen d'existir només en decidir ignorar-los. 

Aprèn a acceptar allò que no pots canviar, no cegament, si no amb ple coneixement. 

Celebra tranquil·lament la vida. 

Decideix estar en calma, és una opció. 

És part de la vida però...

La vida ens fa entrega de moltes alegries i emocions, experiències fantàstiques del costat d'aquells que estimem i ens ofereix el plaer de gaudir-la plenament, amb companys i companyes que ens acompanyen en aquest trajecte, que és un camí que anem enllaçant, donant forma i omplint de vivències i moments carregats de màgia...

La vida, però, també ens pren persones que es creuen en aquest camí, que per poc que compartim unes passes o molts quilòmetres ens deixen empremta, marquen petjada. 

Aquest cop hem de tornar a mirar enrere per recordar el passat i pensar que mai més tornarem a creuar-nos amb algunes persones que ens han deixat. 

Aquest fet és part de la vida i sabem que és així, però no per això és més fàcil acceptar una pèrdua d'un ésser que hem conegut i que s'ha fet estimar. 

Aquest vídeos d'en Jaume (ujamaors.blogspot.com) em fan recordar aquesta persona, en Josep Morera, que per poques passes que vam compartir en aquest camí, m'ha deixat una bona empremta i un record dolç i bonic. 

Mai oblidarem aquell fantàstic cap d'any del 2010, en el teu garatge de Mataró, que amb molta alegria i ànims vam preparar per passar-ho d'allò més bé. 

T'endus l'escalfor i l'estimació de tots nosaltres, ens vas donar moltíssim, amb el poc temps que t'hem conegut. 

Josep, no deixaràs mai de recórrer muntanyes, barrancs, escalades i camins perquè sempre més seràs en el record de tots nosaltres i ens acompanyaràs allà on siguem. 

Fins sempre amic!

I Namasté ;)